Tar

Tar

28 d’ag. 2011

Cubeecraft VI: Univers Marvel


Aprofitant la recent estrena de X-Men: First generation, en breu començaré unes entrades al blog sobre la cronologia i el univers dels còmics publicats per Marvel. Per anar fent boca us deixo uns quants Cubeecraft Marvel, així us aneu entretenint mentre acabo el redactat de les altres entrades ;-)

Per començar els mutants... alguns dels X-Men, el professor Xavier, Cyclop, la Bestia, Wolverine / Lobezno i Storm / Tormenta.







I els Quatre Fantàstics... Fantastic Four / Cuatro Fantásticos... en realitat tres... ja que dissortadament no he trobat al Dr. Reed Richards... així que tenim a la Dona Invisible, la Torxa Humana i la Cosa...





Els Vengadores / Avengers: Capità Amèrica, Iron Man, Thor, Daredevil...





Alguns que van per lliure com l'Spiderman i Hulk



I no podien faltar un grup de Super Malvats... tot i que algun d'ells de tant en quan els Super Heroi! Dr Doom, Mercurio / Quicksilver, Venom l'antitesi de Spiderman i un Centinella del grup ONE per vigilar als mutants...





That's all folks!!

26 d’ag. 2011

Arkham Horror, terror a la taula de joc


Tal com vaig anunciar en anteriors entrades al blog toca fer un cop d’ull al Arkham Horror. Com ja us vaig avançar aquest joc es basa en el món literari de H.P. Lovecraft (llegiu l’entrada anterior)... els Mites de Cthulhu, el llibre dels morts Necronomicon, i les pors atàviques heretades dels nostres avantpassats mes primitius, i allò desconegut que pot amagar-se mes enllà de les estrelles...


El joc ens situa a la fictícia ciutat d’Arkham a la vora del també fictici riu Miskatonic a l’estat de Massachusetts durant els feliços anys 20 del segle XX abans de la Gran Depressió. Cada jugador pren el paper d’un investigador que ha quedat implicat en la trama per detenir l’arribada d’un ésser primigeni de terrible poder.



Podríem dir que Arkham Horror ha estat un esforç per portar a taulell el mític joc de rol The call of Cthulhu / La llamada de Cthulhu creat el 1981 per Chaosium als Estat Units i publicat aquí el 1988 de la mà de la mítica Joc Internacional. Arkham Horror també va ser publicat per Chaosium, però el 1987, i l’edició actual és una revisada per Fantasy Flight Games del 2007 i distribuïda a la península per Edge Entertainment.


Arkham Horror és un joc cooperatiu, pensat per de 1 a 8 jugadors, tot i que crec que els dos extrems són massa, personalment crec que 4-6 és la mesura ideal. I la seva durada ronda les 4-5 hores, tot i que depèn del domini o no del reglament s’allarga o s’escurça.
El taulell de joc és de dimensions força grans i representa la ciutat d’Arkham amb els diferents barris i carrers, i en cada barri diferents ubicacions com la Universitat de Miskatonic, l’Arkham asylum, el St. Mary’s Hospital, etc...


Cada jugador escull de manera aleatòria unes fitxes prefabricades de personatge que serà els seu investigador, en cadascuna d’elles hi ha el perfil d’un personatge únic amb uns atributs concrets (resistència i salut mental, combat, investigació, etc...) que poden anar-se modificant en el transcurs del joc trobant cartes amb aliats, objectes o habilitats, tal com una fitxa de personatge d’una partida de rol. Així podem trobar a Vincent Lee (el doctor), Jack Monterey (arqueòleg), Jenny Barnes (diletant), Harvey Walters (professor), Joe Diamond (investigador privat)... i així fins a 16 personatges per triar.



L’objectiu del joc és evitar que un ésser primigeni (aleatori d’un grup d’una dotzena aprox.) tals com el mateix Cthulhu (esteu morts), Nyarlathotep, Yog Sothot... que està endormiscat des dels albors del temps i que no desitja cap bé a la humanitat es materialitzi en la nostra dimensió, i en cas que aparegui combatre’l... tot i que aquesta és el resultat menys desitjable, ja que solen ser “bèsties” molt dures. Per tant millor que no aparegui, per aconseguir-ho s’han d’explorar i després segellar els portals que van sorgint per les diferents ubicacions de la ciutat... però no tot és tan fàcil... d’aquests portals van sorgint un allau de criatures menors (cultistes fanàtics, mi-go, dholes...) amb les que han de lidiar els investigadors. Cada cop que comença un torn es treu una carta de Mites de Cthulhu que indica com es mouen les criatures i on apareix un nou portal.


Amb aquesta injecció constant (per torn) d’incertesa Arkham Horror aconsegueix mantenir un alt nivell de tensió i alerta tota la partida davant la possibilitat de que aparegui el gran “bitxo”. La combinació dels diferents investigadors i bèsties de l’abisme primigeni fan que hi hagi una combinació de possibilitats altíssima i que cada partida sigui diferent. A mes amb posterioritat han aparegut expansions per al joc com Kingsport horror, Dunwich horror, Innsmouth horror, The King in Yellow, Black goat of the woods and Curse of the dark pharao, algunes aporten nous taulells de joc i altres cartes de personatge, equip, criatures... per anar ampliant la trama.



La meva valoració d'Arkham Horror és molt positiva ja que ajuda a fer pinya entre els jugadors i proporciona una llarga estona d’oci molt divertida. La lliçó que he aprés en les diferents partides que he jugat és que si no es treballa colze amb colze maximitzant els punts forts de cada investigador es fa molt difícil guanyar la partida... s’ha de deixar de banda la glòria personal i treballar per l’equip, crec que aquest joc li podria agradar al Guardiola ;-)

24 d’ag. 2011

H. P. Lovecraft, terror des de les estrelles


Howard Phillips Lovecraft nasqué el 1890 a Providence, a l’estat de Rhode Island, que juntament amb Maine, New Hampshire, Vermont, Massachussets, Connecticut conformen la regió anomenada Nova Anglaterra.

Lovecraft de petit estava sotmès a una estricta disciplina i control per part de la seva mare que no el deixava relacionar-se amb nens de la seva edat. Ja des d’aquesta edat li agradava evadir-se a lloc on somiava amb els ulls oberts. La majoria d’opinions dels crítics versa en que part del caràcter extravagant de Lovecraft es deu a la seva mare que el va sobre protegit i va descarregar les seves frustracions en ell.

Quan Lovecraft comptava amb 3 anys el seu pare va ser ingressat en un centre psiquiàtric i declarat incapacitat, al cap de pocs anys moriria.

Mentalment va ser molt despert ja en la infància llegint i escrivint des de ben petit. Quan tenia 16 anys ja escrivia una columna al diari local de Providence. Va devorar la gran biblioteca del seu avi matern la qual cosa va fer que la seva imaginació es desenvolupés mes prematurament que la dels seus companys accentuant la desconnexió que ja tenia amb ells.
Tot i la elevada capacitat intel•lectual de Lovecraft, la falta de constància i les seves dolences físiques van impedir que accedís als estudis universitaris suposant per a ell una font de vergonya i desil•lusió fins a la seva mort.


A la mort del seu avi es sumà la pèrdua de la vivenda familiar per la mala gestió dels recursos, Lovecraft es va tancar en si mateix sense contacte amb el món, solament amb la seva mare. Això no va canviar fins que va escriure una carta a la revista Argosy lamentant la qualitat de les històries, això va provocar una encès debats entre els defensors de l’opinió de Lovecraft i els detractors. Aquests escrits van despertar el interès del president de la United Amateur Press Association (UAPA) que el va convidar a unir-se a ells el 1914. Això el va motivar i va tornar a escriure ficció, publicant ja algunes de les primeres obres destacades com La tomba i Dagon. Al mateix temps comença a crear una gran labor de correspondència amb lectors i escriptors.


La mort de la seva mare el 1921, quan ell tenia 30 anys, li va produir una forta commoció pel llaç que els unia. A partir d’aquest moment es va dedicar a fer petits treballs per encàrrec retocant obres d’autors menys dotats.

El 1923, Dagon, va ser publicada a la revista Weird Tales, una pulp magazine (vindria ser una revista econòmica) de fantasia i ficció de terror, a partir d’aquest moment va tenir una gran cercle d’admiradors, entre ells Robert E. Howard creador de Conan el bàrbar amb qui també va tenir una intensa relació epistolar.


Els seus amics i la gent que el va conèixer personalment el definien com a entusiasta, generós, creatiu, intel•ligent i... profundament racista.

El 1924 es va casar amb Sonia Greene i van anar a viure a Nova York, però el 1926 es divorciarien per les grans diferencies de caràcter que hi havia entre ells i per dificultats financeres que patien.

Un cop divorciat tornà a Providence a viure amb les seves dues ties vidues, en aquest ambient es va veure aclaparat per la sensació de fracàs personal abandonant-se a la solitud, la frustració i les pors personals. Paradoxalment aquest ambient contribueix al seu màxim esplendor literari reflexant en les obres el seu jo i les seves pors... entre 1926 i 1933 escriu algunes de les millors obres com La crida de Cthulhu / Cthulhu call / La llamada de Cthulhu , El cas de Charles Dexter Ward, A les muntanyes de la bogeria... principament publicades a Weird Tales.


El útlims anys de la seva vida van ser durs, tot i el seu dur treball com a escriptor els Estats Units es trobaven immersos en la Gran Depressió (com ara al segle XXI... ja és cert ja que la història és cíclica...) i es va veure abocat a la pobresa a mes el seu amic Robert E. Howart (autor de Conan) es va suïcidar amb 32 anys, i finalment va morir el 1937 d’un càncer intestinal agreujat per la malnutrició. Misèria.


El llegat de Lovecraft és sens dubte un nou món, un nou tipus de terror primigeni, basat en una mitologia de déus i monstres vinguts de les estrelles, la seva influencia en els humans, la recerca de coneixement prohibit, religió, culpa heretada, raça i classe... tot en un ambient opressiu dels feliços anys 20, sobre tot situat en petits pobles rurals mig perduts de Nova Anglaterra.


Lovecraft ha estat una influència cabdal per a molts escriptors, guionistes, dibuixants, pintors i directors de cine ja des de els anys 20, i a poc que aneu conegueu un xic de la seva mitologia trobareu petjades en les obres de molts altres artistes com Stephen King, Alan Moore, rober E. Howard, John Carpenter, Guillermo del Toro, Jorge Luis Borges, H.R Giger, la banda Metallica, Black Sabbath’s, etc...


Us deixo la llista de mínims... penseu que són el general relats o novel•les curtes, crec que la mes llarga no supera les 80 pàgines. Llegiu!! Alimenteu la matèria gris!!

"The Rats in the Walls" (1923)
Rates a les pareds
Las ratas en las paredes
Publicada a Weird Tales, 3, No. 3 (Març 1924)

"The call of Cthulhu" (1926)
La crida de Cthulhu
La llamada de Cthulhu
Publicada a Weird Tales, 11, No. 2 (Febrer 1928)

"The Case of Charles Dexter Ward" (1927)
El cas de Charles Dexter Ward (1991)
El caso de Charles Dexter Ward
Es va publicar posteriorment a la seva mort.

"History of the Necronomicon" (1927)
Història del Necronomicó
Historia del Necronomicón
Es va publicar posteriorment a la seva mort.

"The Dunwich Horror" (1928)
L’horror de Dunwich (1991)
El horror de Dunwich
Publicada a Weird Tales, 13, No. 4 (Abril 1929)

"At the mountains of madness" (1931)
A les muntanyes de la folia (1985)
En las montañas de la locura
Publicada a Astounding Stories (3 entregues) vol. 16, No. 6 (Febrer 1936); vol. 17, No. 1 (Març 1936); vol. 17, No. 2 (Abril 1936)


"The shadow over Inssmouth" (1931)
L’ombra sobre Innsmouth (1989)
La sombra sobre Innsmouth
Publicada a The Shadow over Innsmouth, Everett, PA: Visionary Publishing Co., 1936.


22 d’ag. 2011

El hobbit o un viatge d'anada i tornada...2012


En compta gotes comencen a arribar les primeres imatge de la pel•lícula El hobbit de Peter Jackson. El film, que es dividirà en dues parts, esta previst que s’estreni el desembres de 2012 i el desembres del 2013 la segona part. La pel•lícula es basa en el llibre de J.R.R. Tolkien El hobbit o un viatge d’anada i tornada que narra les aventures del plàcid Bilbo Baggins (tiet d’en Frodo) acompanyant a en Gandalf i tretze nans en un viatge ple de sorpreses...


Els nans en tot el seu esplendor!!


I el mapa de Thorin... la clau de la Muntanya Solitaria.


Thorin Oakenshield fill the Thrain, nét de Thror, darrer rei de Sota la Muntanya.


Balin (fill de Fundin, futur rei de Moria) i Dwalin.


Dori, Ori i Nori.


Fili i Kili.


Oin i Gloin (pare d'en Gimli).


Bifur, Bofur i Bombur.


En Peter Jackson ja està mans a la feina, a veure quan tenim el primer teaser per fer un tastet.


Martin Freeman (l'hem vist com a Dr. Watson a la sèrie de la BBC Sherlock) farà el paper de Bilbo Baggins.



Real Time Web Analytics