Tar

Tar

27 de març 2011

Song of Ice and Fire

El proper 17 d’abril a les 21h, hora de la East Coast, s’estrena als Estats Units la nova sèrie de l’HBO Game of Thrones... si!! Efectivament!! La sèrie està basada en el primer llibre de la saga de Gorge RR Martin Song of Ice and Fire/Cançó de Gel i Foc/Canción de Hielo y Fuego que va començar a escriure a l’any 1996 i que encara no ha acabat, si... s’ho pren amb calma i molts dels seus seguidors estan preocupats per que no acabi la saga ;-) com va passar amb la Roda del Temps de Robert Jordan.


Segons la revista Time, George RR Martin, especialment gràcies a la saga de Cançó de Gel i Foc, és el Tolkien americà, un gran elogi... però merescut segons la meva opinió.
Donat que aviat s’emetrà la sèrie fem-li un cop d’ull!

Cançó de Gel i Foc és una saga de fantasia èpica que transcorre en un món de ficció similar a l’edat mitjana durant la guerra de les Dues Roses a Anglaterra, concretament en un continent anomenat Ponent (sona genial, no??), tot i que existeixen altres terres situades a Orient com Essos. En aquest món l’estiu dura uns quants anys en canvi el hivern pot durar dècades.

La narració compta amb tres grans arguments principals que són:
- La cruent guerra civil que es lliurar per tot ponent entre les diverses famílies feudals a causa del buit de poder que es crea al començar el llibre.
- El Mur de gel i el que hi ha a l’altre costat, on viuen els “altres”, el mur gegant de gel custodiat eternament per la Guàrdia de la Nit protegeix la part sud del continent dels mals que viuen darrera del mur.
- El retorn dels Targaryen, l’antiga casa regent, a Ponent...


Un dels aspectes mes curiosos i alhora positius és el fet que l’autor no comet un abús de races no humanes sinó que en va introduint poc a poc tot i que formen part de dos dels tres arguments principals de la història que van prenent força mentre avança la trama.
Igualment la màgia és un aspecte tangencial, existeix, però és escassa i es tracta mes d’una qüestió de fe.


L’obra està narrada en tercera persona, però un altre tret característic és que cada capítol es centra només en un personatge. D’aquestos precisament n’hi ha una gran quantitat, tants com trames, i les seves vides són tots molt volàtils... Martin no té por de sacrificar cap personatge per tal de mantenir el to de la narració, ningú es troba segur, no hi ha concessions... L’autor ens porta per un món que s’allunya del simplista blanc i negre de moltes obres del gènere per a submergir-nos en un gris dominat per les baixes passions dels homes (i dones). Com vaig llegir per alguna web els personatges d’aquesta saga es divideixen entre els detestables, els dolents i els menys dolents. La trama està plena d’intrigues polítiques, traïcions i canvis violents de trama,
Segons el New York Times: “un món massa vil per als hobbits”

Les faccions que apareixen a la saga a grans trets són:

La saga de Cançó de Gel i Foc es compon de set llibres, dels quals fins a dia d’avui, n’hi publicats quatre:

- Game of thrones / Jocs de trons / Juego de tronos
- A clash of kings / Enfrontament de reis / Choque de reyes
- A storm of swords / Tempesta d’espases / Tormenta de espadas
- A feast for crows / Festí per a corbs / Festín de cuervos
- A dance with dragons / Dançant amb dragons / Danza de dragones (encara no publicat... el seu llançament al mercat es va retardant des del 2009... espavila Martin!!)


En castellà estan publicats a través de Gigamesh.

Mentres esperem els propers llibres podrem anar fent boca amb la sèrie, que té una pinta excel.lent, aquí podeu veure un dels vídeos publicitaris de la sèrie, que té molt bona pinta!



I ja sabeu Winter is coming... esteu alerta.

19 de març 2011

Cubeecraft, l’art de donar forma al paper

Un bona amic aficionat a l’art de manipulació del paper i a Star Wars, en Pere, em va passar unes fotos l’altre dia, prou espectaculars per a que m’animés a escriure unes línies sobre el tema. Aquí teniu un tastet i mes abaix la seqüència complerta d’imatges:


Primerament abans d’introduirnos en aquest mon de les manualitats hem de distingir entre diversos “estils”: l’Origami, el Papercraft i el Cubecraft.

- L’Origami es basa en la construcció de figures de paper sense utilitzar tisores ni adhesiu, la figura va agafant forma a través d’anar doblegant el paper.


- Segons les diferents definicions en Papercraft és un mètode de construcció de figures en 3D amb paper de manera semblant al Origami, la diferencia és que els patrons del Papercraft poden consistir en peces diferents que es retallen i s’empeguen.


- El Cubeecraft té una base similar al Papercraft, amb la diferencia que es basa no en formes lliures, sinó en paral·lelepípedes(acabo de descobrir una nova paraula!!!) es a dir, formes polièdriques de sis cares on cada una d’elles és un paralelògram... en definitiva, cubs amb cubs... uns mes quadrats altres mes rectangulars. I en general no fa falta l’us d’adhesiu insertan les pestanyes per les ranures n’hi ha prou... tot i que un toc de cinta adhesiva per reforçar mai està de mes.


Els dissenys en Cubeecraft que podeu trobar són d’allò mes variat des de els herois (bons i dolents) de la saga galàctica Star Wars, passant pel Kermit i familia de Sesam Street, Resident Evil, anime i manga, Mario Bros... si busqueu bé potser fins i tot podreu trobar la vostra imatge en Cubeecraft...


Hi ha molts links on podeu trobar dissenys de Cubeecraft, només cal fer una cerca amb el google, de totes maneres us deixo el link del que crec que és l’origen d’aquest moviment tant creatiu.


www.cubeecraft.com


I aquí teniu la mostra de fotos que ens ha fet arribar l’artista Pere Prats:



Ja sabeu, quan desitgeu desconnectar dels mitjans electrònics, la tele, el mòbil i la gent... podeu donar una oportunitat a les vostres habilitats manuals!

13 de març 2011

Civilization, la joia de la corona


Per mi és un dels millors jocs de taula i estratègia que s’han publicat mai. Dissenyat per Francis Tresham va ser publicat al 1980 per Hartland Trefoil a la Gran Bretanya i el 1981 per Avalon Hill als Estats Units. El joc consisteix en desenvolupar una des les civilitzacions antigues de les que voregen el Mediterrani o es banyen a la riba del Tigris i l’Eufrates des de l’inici de l’agricultura al 8.000 a.C. fins a al 240 a.C. durant la primera Guerra Púnica.

Cada jugador controlarà el destí, sobre el mapa, d’una de les grans civilitzacions del Mediterrani o del Proper Orient: egipcis, babilonis, assiris, fenicis, cretencs, tracis, grecs, romans i cartaginesos, intentarà fer-la créixer territorialment i culturalment. Tot i que el control de territori i les batalles són importants el joc va mes enllà, ja que el joc no es guanya per l’anihilació de les altres cultures sinó que té com objectiu un desenvolupament global d’economia, tecnologia i diplomàcia amb la resta de jugadors.


El joc consta de dos taulells de joc, un el mapa on es desenvolupa l’acció i l’altre la “Archaeological Succession Table” on s’avança cada torn, si s’acompleixen certs objectius tecnològics-culturals, i on es reflexa l’objectiu final del joc que marca la victòria o derrota, la victòria per al primer que arribi al final de la taula.


El taulell principal, o mapa, està dividit en una gran quantitat de regions, cada jugador comença amb una sola fitxa i a partir d’aquesta es va multiplicant, ocupant noves regions mes fèrtils i defensables, creant ciutats, que ens donaran accés a nous recursos (sal, especies, or, teixits, etc...) per comerciar amb els altres jugadors, ocupant encara mes regions per poder donar suport a les ciutats i que no es morin de fam, amb el benefici dels recursos i la tresoreria invertir en noves tecnologies... tot això fent front a epidèmies, fam, desordres civils... i als altres jugadors, que a la vegada són partners comercials.

Els avenços culturals i tecnològics a part de permetre avançar a la Archaeological Succession Table ens donen avantatges a nivell pràctic, com immunitat davant enfermetats, avantatges en combat, etc...


Al joc es possible jugar-hi de 2 a 7 jugadors, normalment té una duració compresa entre 5 i 7 hores amb 4-5 jugadors fins a mes de 12 amb 7 jugadors. Tot depèn del “ritme” dels jugadors... ja se sap que sempre hi ha el jugador que comença a meditar la seva jugada just quan comença el seu torn...

Aquí podeu veure un vídeo explicatiu en anglès sobre la mecànica del joc, és molt visual i val la pena:





A nivell de jocs d’ordinador existeix també un Civilization, de Sid Meiers, que sembla que sigui realment una adaptació, tot i que el seu creador assegura no haber jugat mail al joc de taula. Els dos jocs van marcar un abans i un després tant a nivell de jocs de taula com d’ordinador. Una de les grans novetats que va aportar el Civilization, el joc de taula!!, va ser el desenvolupament dels arbres de tecnologia que tan comuns s’han fet en tot tipus de jocs.

El primer cop que en vaig sentir a parlar va ser quan estava estudiant a l’Erasmus a Italia, un bon amic, en Jorge, me’n va parlar i al cap d’un parell de mesos en una vella botiga de jocs de Florència vaig trobar una 2a edició del Civilization d’Avalon Hill... tot un tresor!! No en vaig dubtar ni un moment i el vaig comprar, des d’aquell dia tant a Itàlia com quan vaig tornar es va convertir en el meu joc preferit, i segurament al que mes hi he jugat. Sempre que en tingueu oportunitat jugue-hi!!

7 de març 2011

Firefly

En les darreres setmanes he visionat una sèrie de ciència ficció que m’ha sorprès gratament, Firefly.


La sèrie va ser emesa l’any 2002 als Estats Units per la Fox que per alguna raó desconeguda va emetre els capítols de manera desordenada, per exemple van cometre l’atrocitat d’emetre el capítol pilot (en que es presenta als personatges) a mitja temporada això va fer fer que la sèrie sigues un fracàs d’audiencia i fos cancel·lada després del capítol 11, la resta ni tan sols va ser emesa tot i estar filmada. Però l’èxit li vindria a posteriori, l’any següent va guanyar l’Emmy als millors efectes especials i en el seu llançament en DVD va arrasar, i els fans van fer grans campanyes en el seu favor, que portarien a fer-ne la pel·lícula (o capítol 15 i final) amb el nom de Serenity al 2005. Altres productes que se’n van derivar són còmics i un joc de rol.


La majoria de re-views que he llegit després de veure-la la qualifiquen com a space western... un adjectiu complicat però encertat.

Després que part de l’humanitat deixés la terra, per causa de la super població, en naus generacionals es va establir en un sistema solar amb gran quantitat de planetes i llunes (centenars), molts d’aquests cossos celestes van ser tarraformats i fets aptes per a la vida. Els planetes del interior són els que mes es van desenvolupar i van crear un govern, l’Aliança, amb el temps aquest va prendre el control de tots els planetes i llunes, tot i que va tenir que doblegar la resistència d’alguns d’aquets mons perifèrics en la Guerra d’Unificació. En el futur les cultures dominants s’han fusionat, donant com a resultat un mix de la cultura anglosaxona i xinesa, per tant no es estrany veure els personatges dient alguna paraula en xinés com a part del seu lèxic standard, la societat està molt dividida entre els rics i avançats mons del interior i els planetes fronterers, on ni tant sols la terraformació sol ser suficient, convertint-los en planetes durs.

Els mons fronterers venen a ser com la frontera dels Estat Units del segle XIX, el salvatge Oest, amb un tènue control del govern i un nivell de desenvolupament en infraestructures precari.

Un fet curiós es l’absencia de formes de vida alienigena, tot i això hi ha els Reavers, humans desquiciats que practiquen el canibalismes, a l’inici de la serie es diu que són el que han arribat al límit de la galàxia i han vist la buidor infinita, cosa que els ha trastocat... si veieu la serie potser tindreu mes explicacions ;-)



La sèrie ens situa l’any 2517 i centra l’acció en la tripulació de la nau Serenity de clase Firefly, que viu en la marginalitat de la societat, exercint de contrabandistes, pistolers a sou, lladres de trens o el que faci falta. Durant els 14 capítols compartirem les aventures de la tripulació i el seu dia a dia a la nau... i de postre la pel·lícula tancant la trama de River Tam.

La tripulació de la Serenity i protagonistes de la sèrie:

- “Mal” Reynolds: Capità de la Serenity i pal de paller de la tripulació. Veterà de les Guerres d’Unificació participà en el bàndol dels Independentistes o Casaques Marrons, els derrotats (podria ser perfectament un veterà català de 1714!) contra l’Aliança dels mons interiors. Un cop acabada va comprar la Serenity i es va dedicar al contraban. Amb dots de lideratge intenta donar una imatge de “dolent”... tot i que els seus amics coneixen bé el seu fons de persona recta i honorable. L’intérpret es Nathan Fillion, que actualment interpreta al escriptor Richard Castle a la sèrie “Castle”... una de les meves preferies, en el meu top 5.

- Serenity: La nau Serenity de classe Firefly (cuca de llum), és clar, no pot ser menys, la nau que dona nom a la pel·lícula i la classe que dona nom a la serie. És el vehicle El seu nom prové de la batalla de la vall Serenity, el last stand dels Casaques Marrons, on el capità Mal tingué una actuació heròica, vindria a ser el nostre 11 de setembre.


- Zoe: La lleial ma dreta del capità i dona del pilot de la nau. Zoe va servir a les ordres de Mal durant la guerra. Els seus principals trets són la ferma lleialtat amb el capità i ser una dona dura i lluitadora. El seu paper es interpretat per Gina Torres, anteriorment l’haureu pogut veure a Matrix: Revolutions & Reloaded, a Hércules, Xena, 24, etc...

- Hoban “Wash” Washburne: És el pilot de la Serenity i espòs de Zoe. El personatge resta poc desenvolupat per la cancel·lació de la serie. Mostra sempre certa tensió per la lleialtat incondicional de la seva dona amb el capità. Sol donar el toc humorístic a la serie. El paper és interpretat per Alan Tudyk, actualment el podeu veure al remake de V com a company de l’agent Erica Evans.

- Inara Serra: és mes que una prostituta de luxe, és una “acompanyant” com l’anomenen a la serie, una funció respectada en aquest futur. Ve a ser una geisha, on al igual que aquestes té una posició respectada. Aquesta posició de respecte obre les portes a la Serenity en molts dels mons. A demés existeix certa tensió sexual entre ella i el capità. Interpretada per Morena Baccarin, actriu que actualment podem veure en el remake de V o com a Adria a Stargate SG-1.

- Jayne Cobb: el típic mercenari a sou, moltes vegades amb una lleialtat com a mínim dubtosa, però també algú en qui es pot confiar en combat. Obsés de les armes de totes les mides i colors. Interpretat per Adam Baldwin (res a veure amb la nissaga dels Baldwin: Alec, Daniel, William i Stephen) que els que sigueu bons addictes a les series el recordareu pel seu paper de coronel Casey a Chuck.

- Kaylee : la mecànica de la nau. Aquest paper es interpretat per l’actriu Jewel Staite, que també l’haureu pogut veure a les temporades XX de Stargate Atlantis (Monissssima!) Representa un personatge dolç i hiper-optimista, amb un toc d’ingeniuitat.

- Dr. Simon Tam: cirurgià amb futur en els mons centrals de l’Aliança es converteix en fugitiu al rescatar a la seva germana de mans del govern. Contracta passatge en la Serenity per fugir, convertint-se en part de la tripulació.

- River Tam: Germana del Dr. Tam, en la seva infancia va ser una nena prodigi fins que va caure en mans de científics de l’Aliança que la van deixar en un estat de semi-bogeria. Te visions, flaixos, sent coses que els altres no... és un dels fils principals d’aquesta primera i única temporada. El seu paper està internpretat per Summer Glau, l’atractiva terminator de les Cròniques de Sarah Connor.

- Derriel Book: el “pastor” una mena de reverend cristià del futur. Per desgracia aquest va ser el personatge menys desenvolupat dels membres de la tripulació, a causa de la cancel·lació de la serie, i és el que deixa mes interrogants. Té amplis coneixements en lluita, el món criminal i contactes amb l’Aliança.


La sèrie la podeu trobar en anglès o en el que s’anomena espanyol neutre, que vindria a ser una mena de dialecte llatinoamericà sense caure en localismes. Destacar també una excel·lent banda sonora amb aquest tocs country especialment “The Ballad of Serenity”.

En definitiva una serie genial i molt recomanable... desgraciadament es fa curta i just quan en voldries mes s’acaba... oooohhhh de totes maneres animeu-vos a veure-la val la pena!!
Real Time Web Analytics