El títols dels llibres de la saga són els següents (sempre jugant amb la paraula Honor, nom i tret distintiu de la protagonista):
On Basilik station (1993) - "En la estación Basilisco"
The Honor of the Queen (1993) – “El Honor de la reina”
The short victorious war (1994) – “Una guerra corta y victoriosa”
Field of dishonor (1994) – “Campo de deshonor”
Flag in exile (1995) – “Bandera en el exilio”
Honor among enemies (1996) – “Honor entre enemigos”
In enemy hands (1997)
Echoes of Honor (1998)
Ashes of victory (2000)
War of Honor (2002)
At all costs (2005)
Mission of Honor (2010)
A rising thunder (s’espera per al 2012)
L’argument ens situa en un futur en que l’humanitat s’ha expandit per les estrelles colonitzant milers de mons, la dificultat de navegació i la distancia ha fet que sorgeixin gran quantitat d’entitats independents. La presencia d’èssers alienigenes es redueix a animals amb diferents graus d’intel·ligencia però sense cap desenvolupament tecnològic.
Amb l’augment del comerç entre planetes augmentà també la pirateria i per combatre-la es crearen flotes defensives, que mes tard per dissensions comercials o doctrinàries portaren a lluitar entre elles.
La protagonista, Honor, és una geni de la tàctica amb un estricte sentit de l’honor, una vida paral·lel.la a la del almirall Nelson, però en l’infinit de les estrelles.
Les principal potencies són:
-Regne estel·lar de Mantícora: facció a la qual pertany la protagonista. Se l’equipara a la Gran Bretanya de l’època napoleònica. En un inici està formada per tres planetes (alter egos de Anglaterra, Escòcia i Irlanda??). El sistema on es troben aquest planetes és una confluència de forats de cuc, i això fa que els seu valor estratègic-comercial sigui enorme, ja que hi han de parar les naus de pas. Són tecnològicament punters.
-República Popular de Haven: Originalment un planeta ric, la propugnació del Estat del Benestar i polítiques socials extremes basades en subsidis han repercutit en una industria ineficient que ha obligat a l’expansió i conquesta (i explotació) de nous mons per mantenir aquest sistema polític. Al inici dels llibre controla mes de 100 planetes. Numèricament es superior, però la manca d’incentivació dels seus científics fa que vagi lleugerament darrera tecnològicament del Regne estel·lar de Manticora.
-La Lliga Solariana: és la facció mes gran, i té com a capital la Terra. Les seves dimensions són tan grans que es impossible coordinar una política exterior comú entre tants planetes (possiblement milers). En les novel.les no interactua en el conflicte entre Manticora i Haven.
Faccions menors són: el Protectorat de Grayson, l’Imperi Anderman, la Confederació Silesiana, Mesa, Erewhon...
La sinopsis del primer llibre és la següent:
“La comdandant Honor Harrington es troba per fi dirigint la seva primera gran nau estel.lar, la HMS Intrèpid, un creuer lleuger equipar amb armes experimentals, amb la missió de demostrar les teories de l’almirall Hemphill en els propers “jocs de guerra”. Amb tot, la seva habilitat al primer exercici no serà suficient per superar la seva inferioritat en armament. Ella i la seva tripulació rebran una comissió que equival a un “exili”, l’estació Baslisc, un llunya i insignificant post de vigilància.”
“David Weber és un dels grans de l’èpica espacial, un autor extraordinari. La serie d’Honor Harrington, amb milions de seguidors a tot el mon, és emocionant, intrigant, plena d’acció i aventures.”
Així doncs... animeu-vos... llegiu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada