Amb l’arribada de la tardor desenes de sèries reprenen les temporades i d’altres noves inicien el periple televisiu. La tardor sempre ens porta sorpreses positives i aquest any la primera ha estat de mans de la Fox , Terra Nova.
La sèrie compta amb un grapat de productors de luxe com Steven Spielberg, David Fury (Lost, 24, Buffy the vampire slayer), Branon Braga (Star Trek, Flashforward, 24) entre d’altres i amb actors consolidats com Jason O’Mara (Life on Mars versió US, Men in trees, Grey’s anatomy), Stephen Lang (Avatar, Gods and generals, Conan the barbarian), Shelley Conn (How do you know, Dead set, Transit), Christine Adams (The whole truth, Tron: legacy, Batman begins).
Però anem a l’argument, en un futur relativament proper, el 2149, els humans per fi hem acabat amb la terra, hiperpoblació, els recursos exhaurits i l’aire irrespirable. Uns anys abans del inici de l’acció els científics per casualitat han descobert la possibilitat de retrocedir al passat 85 milions d’anys, al Cretaci., al inici de la sèrie es comenta que el passat és d’un món/terra paral·lela, no en la que vivim. sembla ser que el viatge és només d’anada i s’utilitza una mena de sincrotró gegant que obre un portal (però no n’estic segur 100% ;-D ) Des de llavors s’ha anat desplaçant població al nou món la Terra Nova , cada desplaçament anomenat peregrinació, ara s’inicia l’11a peregrinació.
Els protagonistes són la familia Shannon (pare, mare i tres fills, dos d’ells adolescents...) que després d’unes peripecies creuen el portal amb l’11a peregrinació i inicien una nova vida a la nova colònia, Terra Nova.
Les aventures només acaben de començar ja que tot i que sembla un món idilic están envoltats de gegantins depredadors i dels Sixers, els membres de la 6a peregrinació, que misteriosament van desertar tots i alhora i formen una mena de “otros” de Lost. Un altre dels personatges principals és el comandant Taylor que dirigeix Terra Nova manu militari i va ser el primer en creuar. Podriem dir que Terra Nova s’organitza com en la majoria de series que reflecteixen el futur l’estament militar a dalt de tot, l’estament científic al mig i seguidament el poble pla o operaris.
Una dada curiosa, el temps no transcorre amb la mateixa velocitat en el món real i paral·lel, quan el comandant Taylor va creuar va restar 128 dies sol en aquest mon indòmit i hostil tot i que els seus companys van creuar al cap d’uns minuts...
Personalment em va encantar, tot i que reconec que sóc molt permissiu amb tot el que olori a ciència ficció ja que és el gènere que mes em fascina. L ’idea del argument crec que és força original i el contingut i desenvolupament dels primers capítols ha estat força ben executat. L’únic “però”, sempre n’hi ha, és la mania americana de fer-ho girar tot entorn a la família... i algun cop sembla forçat, però de moment no em preocupa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada