Crònica tardana del Juguem 2011

Ja fa uns dies us vaig avançar la crònica de les Juguem 2011 de Vilafranca, però vaig prometre fer un apunt sobre la meva participació i la de l’amic Leo, concretament en la partida Battletech i en el campionat de Catan.

Després de la primera volta inicial pel pavelló firal de Vilafranca ja varem anar directe al servei d’informació de les Juguem per a inscriure’ns en les partides.

Varem començar per Battletech, un joc de miniatures que enfronta gegantescos robots tripulats en el segle XXV, quan la humanitat s’ha expandit per la galàxia, però encara conserva aquest esperit d’autoanihilació tant propi! Ara enlloc de grans exèrcits, petites quantitats de Mechs (els robots tripulats) fan la guerra arreu dels centenars de planetes habitats per l’home. Si heu llegit entrades anteriors ja vaig fer esment d’aquest joc i vaig comentar que està recolzat per un centenar de llibres,  una desena de jocs d’ordinador i fins i tot per una sèrie d’animació.

El Leo era primerenc en Battletech, així que va rebre una lliçó particular per part de l’organitzador de la partida, ara tocarà practicar Leo, així que ja saps!!!

Jo vaig participar en una de les batalles clàssiques de Battletech, que enfronta els Fox’s Teeth de la casa Davion i els Sorenson’s Sabres de la casa Kurita. Vaig tenir l’honor de comandar les tropes de la casa Davion. Vaig gaudir força tot i que tenia bastant rovellada la mecànica de joc, però després dels dos primers torns va anar tot rodat. 

Aquí em teniu pensant quin és el proper moviment de la tropa, ser o no ser!! aquestas és la qüestió :-D

Personalment penso que hi havia massa unitats, una companyia per bàndol, és a dir 12 Mechs per cap... amb les seves corresponents fitxes tècniques... massa! Després de quasi cinc hores encara hi havia molta partida per endavant... i el torneig de Catan s’apropava, així que vaig passar el relleu a un altre jugador, penso que deixant-lo ben posicionat després d’executar una estratègia d’enclusa i martell.

I va arribar l’hora del Catan!! Quin gran joc, senzill i adictiu... barrejant una part de sort (en les tirades), una part de negociació (amb les cartes de recursos) i una part d’estratègia (en l’emplaçament de les ciutats).

Aquí teniu el Leo en acció!

Les partides van estar força entretingudes... i vaig arribar a la final, en Leo va caure pel camí però es va quedar a donar-me suport moral... tot i que en la partida de la final va perdre la fe...

La partida de la final va ser força complicada des del començament em van tancar limitant molt la meva expansió, i dos dels oponents es van ficar pel davant clarament... amb grans carreteres i ciutats, a l’última ronda semblava que qualsevol dels dos podria guanyar... però jo havia desenvolupat discretament tres dels meus pobles en ciutats, i en un torn triomfal vaig crear la quarta ciutat que em feia sumar vuit punts i...  dues cartes d’un punt que tenia guardades des dels primers torns... voilà!! La victòria al sac davant la sorpresa de jugadors i públic, ni en Leo s’ho podia creure, no? Home de poca fe!

Meditant l'estatègia...

La veritat és que vaig passar molts nervis en les últimes rondes, esperant que els altres jugadors no acabessin la partida i poder fer el meu moviment!

Però va valer la pena, Campió del Torneig de Catan de les Juguem 2011 de Vilafranca!

Ho ficaré al CV a veure si em val d'alguna cosa! ;-D

Leo gràcies per les fotos!!!