Tal com vaig anunciar en anteriors entrades al blog toca fer un cop d’ull al Arkham Horror. Com ja us vaig avançar aquest joc es basa en el món literari de H.P. Lovecraft (llegiu l’entrada anterior)... els Mites de Cthulhu, el llibre dels morts Necronomicon, i les pors atàviques heretades dels nostres avantpassats mes primitius, i allò desconegut que pot amagar-se mes enllà de les estrelles...
El joc ens situa a la fictícia ciutat d’Arkham a la vora del també fictici riu Miskatonic a l’estat de Massachusetts durant els feliços anys 20 del segle XX abans de la Gran Depressió. Cada jugador pren el paper d’un investigador que ha quedat implicat en la trama per detenir l’arribada d’un ésser primigeni de terrible poder.
Podríem dir que Arkham Horror ha estat un esforç per portar a taulell el mític joc de rol The call of Cthulhu / La llamada de Cthulhu creat el 1981 per Chaosium als Estat Units i publicat aquí el 1988 de la mà de la mítica Joc Internacional. Arkham Horror també va ser publicat per Chaosium, però el 1987, i l’edició actual és una revisada per Fantasy Flight Games del 2007 i distribuïda a la península per Edge Entertainment.
Arkham Horror és un joc cooperatiu, pensat per de 1 a 8 jugadors, tot i que crec que els dos extrems són massa, personalment crec que 4-6 és la mesura ideal. I la seva durada ronda les 4-5 hores, tot i que depèn del domini o no del reglament s’allarga o s’escurça.
El taulell de joc és de dimensions força grans i representa la ciutat d’Arkham amb els diferents barris i carrers, i en cada barri diferents ubicacions com la Universitat de Miskatonic, l’Arkham asylum, el St. Mary’s Hospital, etc...
Cada jugador escull de manera aleatòria unes fitxes prefabricades de personatge que serà els seu investigador, en cadascuna d’elles hi ha el perfil d’un personatge únic amb uns atributs concrets (resistència i salut mental, combat, investigació, etc...) que poden anar-se modificant en el transcurs del joc trobant cartes amb aliats, objectes o habilitats, tal com una fitxa de personatge d’una partida de rol. Així podem trobar a Vincent Lee (el doctor), Jack Monterey (arqueòleg), Jenny Barnes (diletant), Harvey Walters (professor), Joe Diamond (investigador privat)... i així fins a 16 personatges per triar.
L’objectiu del joc és evitar que un ésser primigeni (aleatori d’un grup d’una dotzena aprox.) tals com el mateix Cthulhu (esteu morts), Nyarlathotep, Yog Sothot... que està endormiscat des dels albors del temps i que no desitja cap bé a la humanitat es materialitzi en la nostra dimensió, i en cas que aparegui combatre’l... tot i que aquesta és el resultat menys desitjable, ja que solen ser “bèsties” molt dures. Per tant millor que no aparegui, per aconseguir-ho s’han d’explorar i després segellar els portals que van sorgint per les diferents ubicacions de la ciutat... però no tot és tan fàcil... d’aquests portals van sorgint un allau de criatures menors (cultistes fanàtics, mi-go, dholes...) amb les que han de lidiar els investigadors. Cada cop que comença un torn es treu una carta de Mites de Cthulhu que indica com es mouen les criatures i on apareix un nou portal.
Amb aquesta injecció constant (per torn) d’incertesa Arkham Horror aconsegueix mantenir un alt nivell de tensió i alerta tota la partida davant la possibilitat de que aparegui el gran “bitxo”. La combinació dels diferents investigadors i bèsties de l’abisme primigeni fan que hi hagi una combinació de possibilitats altíssima i que cada partida sigui diferent. A mes amb posterioritat han aparegut expansions per al joc com Kingsport horror, Dunwich horror, Innsmouth horror, The King in Yellow, Black goat of the woods and Curse of the dark pharao, algunes aporten nous taulells de joc i altres cartes de personatge, equip, criatures... per anar ampliant la trama.
La meva valoració d'Arkham Horror és molt positiva ja que ajuda a fer pinya entre els jugadors i proporciona una llarga estona d’oci molt divertida. La lliçó que he aprés en les diferents partides que he jugat és que si no es treballa colze amb colze maximitzant els punts forts de cada investigador es fa molt difícil guanyar la partida... s’ha de deixar de banda la glòria personal i treballar per l’equip, crec que aquest joc li podria agradar al Guardiola ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada