Una jornada de joc intensa

Després de dos mesos de no tirar ni un dau… :-( per fi aquest pont vaig tenir l’oportunitat de tornar a exercitar la meva passió pels jocs de taula.
L’Esther i en Joel ens van convidar a casa seva per fer un dissabte complert de jocs, de 9h a 21h! Així que juntament amb el Roger i el Jaume allí hi varem fer cap. Per aquest esdeveniment vam triar dos jocs ben diferents:

Varem començar amb el Britannia, un joc en el qual tots ja teníem força rodatge i “hores de vol” i... molt important el reglament ben apamat. La partida va transcorre plàcidament, especialment per al Roger, el jugador romà, que va arribar “allà on no ha estat ningú” i va poder campar per Escòcia sense oposició.

Els Belgae van ser arrasats en els primers moviments com es costum, els Brigants van tenir un paper massa discret, els Welsh en canvi sotmetent-se als romans van poder subsistir i posteriorment desenvolupar-se força fins acabar el joc com una de les potencies de la illa. Al nord es va produir una acarnissada lluita entre pictes i caledònids a la que s’afegiren els escots i mes tard els norseman que van fer desaparèixer els caledònids. Els pictes podríem dir que es van auto immolar en un seguit d’atacs suïcides, deixant espai als escots.

Al centre i al sud escomeses entre angles, saxons i romano-britànics bastant estèrils... els saxons no van saber jugar els seu paper a la història i quan van arribar les invasions daneses, noruegues i normandes van fer “pluff” i el seu rei Harold va tenir que malviure a les muntanyes gal•leses amb uns pocs fidels. Així el control final de l’illa es va barallar entre noruecs i normands, ja que els danesos estaven afeblits i no van aconseguir matar els reis rivals. I tal com va ser la història Guillem el Conqueridor de la casa normanda dels Plantagenet va ser rei de Britannia... aquesta es la grandesa d’aquest joc ;-)
Al fer el recompte de punts per facció el resultat va ser el següent: 1er Roger, 2ns Esther-Joel, 3er Marc i 4rt Jaume (AKA Partícula del Caos).


El segon joc va ser radicalment diferent, després d’un joc de confrontació un de col•laboració, la manera de que tothom marxi amb bon gust de boca i una victòria a la butxaca... o no...

Vam triar el Arkham Horror, un joc al que havíem jugat dos o tres cops, però al estar les regles en anglès i tenir un punt de complexitat no acabàvem de dominar. El joc es basa en el mon literari d’horror creat per H.P. Lovecraft del Mites de Cthulhu i el Necronomicon. No m’estendré explicant el joc ja que li penso dedicar la propera entrada del blog. Només dir que està força ben plantejat i que té l’al•licient de ser col•laboratiu sense que ningú tingui que fer la figura de director de joc, els propis mecanismes de joc a través de cartes d’esdeveniments van dirigint les bèsties primigènies que van sorgint per la ciutat d’Arkham a mans plenes.

Al final l’intrèpid grup d’investigadors dels anys 20 que dirigíem, després de marxar pels carrers d'Arkham amunt i avall, tapant portals dimensionals i enfrontant-nos a èssers místics inferiors no va poder evitar que aquests convoquessin una bèstia primigènia fruit dels pitjors malsons que se'ns va cruspir.... tots els esforços van ser en va, i varem tenir que marxar amb el regust de la derrota, però contents per l'estona de tensió que ens va proporcionar el joc. Un dels príncipals motius de la derrota va ser la no comprensió complerta del reglament que vam tenir que mirar de forma continuada i que va restar dinamisme al joc i a nosaltres, per ignorància, opcions estratègiques.

Amb tot el resum es força positiu, un dia complert amb amics i bona companyia, compartint anècdotes, tirades de daus i menjant pollastre a l’ast, es pot demanar mes?