Howard Phillips Lovecraft nasqué el 1890 a Providence, a l’estat de Rhode Island, que juntament amb Maine, New Hampshire, Vermont, Massachussets, Connecticut conformen la regió anomenada Nova Anglaterra.
Lovecraft de petit estava sotmès a una estricta disciplina i control per part de la seva mare que no el deixava relacionar-se amb nens de la seva edat. Ja des d’aquesta edat li agradava evadir-se a lloc on somiava amb els ulls oberts. La majoria d’opinions dels crítics versa en que part del caràcter extravagant de Lovecraft es deu a la seva mare que el va sobre protegit i va descarregar les seves frustracions en ell.
Quan Lovecraft comptava amb 3 anys el seu pare va ser ingressat en un centre psiquiàtric i declarat incapacitat, al cap de pocs anys moriria.
Mentalment va ser molt despert ja en la infància llegint i escrivint des de ben petit. Quan tenia 16 anys ja escrivia una columna al diari local de Providence. Va devorar la gran biblioteca del seu avi matern la qual cosa va fer que la seva imaginació es desenvolupés mes prematurament que la dels seus companys accentuant la desconnexió que ja tenia amb ells.
Tot i la elevada capacitat intel•lectual de Lovecraft, la falta de constància i les seves dolences físiques van impedir que accedís als estudis universitaris suposant per a ell una font de vergonya i desil•lusió fins a la seva mort.
A la mort del seu avi es sumà la pèrdua de la vivenda familiar per la mala gestió dels recursos, Lovecraft es va tancar en si mateix sense contacte amb el món, solament amb la seva mare. Això no va canviar fins que va escriure una carta a la revista Argosy lamentant la qualitat de les històries, això va provocar una encès debats entre els defensors de l’opinió de Lovecraft i els detractors. Aquests escrits van despertar el interès del president de la United Amateur Press Association (UAPA) que el va convidar a unir-se a ells el 1914. Això el va motivar i va tornar a escriure ficció, publicant ja algunes de les primeres obres destacades com La tomba i Dagon. Al mateix temps comença a crear una gran labor de correspondència amb lectors i escriptors.
La mort de la seva mare el 1921, quan ell tenia 30 anys, li va produir una forta commoció pel llaç que els unia. A partir d’aquest moment es va dedicar a fer petits treballs per encàrrec retocant obres d’autors menys dotats.
El 1923, Dagon, va ser publicada a la revista Weird Tales, una pulp magazine (vindria ser una revista econòmica) de fantasia i ficció de terror, a partir d’aquest moment va tenir una gran cercle d’admiradors, entre ells Robert E. Howard creador de Conan el bàrbar amb qui també va tenir una intensa relació epistolar.
Els seus amics i la gent que el va conèixer personalment el definien com a entusiasta, generós, creatiu, intel•ligent i... profundament racista.
El 1924 es va casar amb Sonia Greene i van anar a viure a Nova York, però el 1926 es divorciarien per les grans diferencies de caràcter que hi havia entre ells i per dificultats financeres que patien.
Un cop divorciat tornà a Providence a viure amb les seves dues ties vidues, en aquest ambient es va veure aclaparat per la sensació de fracàs personal abandonant-se a la solitud, la frustració i les pors personals. Paradoxalment aquest ambient contribueix al seu màxim esplendor literari reflexant en les obres el seu jo i les seves pors... entre 1926 i 1933 escriu algunes de les millors obres com La crida de Cthulhu / Cthulhu call / La llamada de Cthulhu , El cas de Charles Dexter Ward, A les muntanyes de la bogeria... principament publicades a Weird Tales.
El útlims anys de la seva vida van ser durs, tot i el seu dur treball com a escriptor els Estats Units es trobaven immersos en la Gran Depressió (com ara al segle XXI... ja és cert ja que la història és cíclica...) i es va veure abocat a la pobresa a mes el seu amic Robert E. Howart (autor de Conan) es va suïcidar amb 32 anys, i finalment va morir el 1937 d’un càncer intestinal agreujat per la malnutrició. Misèria.
El llegat de Lovecraft és sens dubte un nou món, un nou tipus de terror primigeni, basat en una mitologia de déus i monstres vinguts de les estrelles, la seva influencia en els humans, la recerca de coneixement prohibit, religió, culpa heretada, raça i classe... tot en un ambient opressiu dels feliços anys 20, sobre tot situat en petits pobles rurals mig perduts de Nova Anglaterra.
Lovecraft ha estat una influència cabdal per a molts escriptors, guionistes, dibuixants, pintors i directors de cine ja des de els anys 20, i a poc que aneu conegueu un xic de la seva mitologia trobareu petjades en les obres de molts altres artistes com Stephen King, Alan Moore, rober E. Howard, John Carpenter, Guillermo del Toro, Jorge Luis Borges, H.R Giger, la banda Metallica, Black Sabbath’s, etc...
Us deixo la llista de mínims... penseu que són el general relats o novel•les curtes, crec que la mes llarga no supera les 80 pàgines. Llegiu!! Alimenteu la matèria gris!!
"The Rats in the Walls" (1923)
Rates a les pareds
Las ratas en las paredes
Publicada a Weird Tales, 3, No. 3 (Març 1924)
"The call of Cthulhu" (1926)
La crida de Cthulhu
La llamada de Cthulhu
Publicada a Weird Tales, 11, No. 2 (Febrer 1928)
"The Case of Charles Dexter Ward" (1927)
El cas de Charles Dexter Ward (1991)
El caso de Charles Dexter Ward
Es va publicar posteriorment a la seva mort.
"History of the Necronomicon" (1927)
Història del Necronomicó
Historia del Necronomicón
Es va publicar posteriorment a la seva mort.
"The Dunwich Horror" (1928)
L’horror de Dunwich (1991)
El horror de Dunwich
Publicada a Weird Tales, 13, No. 4 (Abril 1929)
"At the mountains of madness" (1931)
A les muntanyes de la folia (1985)
En las montañas de la locura
Publicada a Astounding Stories (3 entregues) vol. 16, No. 6 (Febrer 1936); vol. 17, No. 1 (Març 1936); vol. 17, No. 2 (Abril 1936)
"The shadow over Inssmouth" (1931)
L’ombra sobre Innsmouth (1989)
La sombra sobre Innsmouth
Publicada a The Shadow over Innsmouth, Everett, PA: Visionary Publishing Co., 1936.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada