Tenint en compte que prop del 45% de les visites que rep el blog són de països que no parlen català, he pensat que una eina com el Google Translate, que fa una traducció integra del blog, podria ser útil. No serà una traducció amb una fidelitat 100% però estic segur que ajudarà a comprendre millor el contingut als visitants, i pot ser que algun es converteixi a lector.
Gràcies a tot per llegir el blog!! Sempre s'agraeixen comentaris per millorar-lo!!
Tar
5 de maig 2011
2 de maig 2011
Game of Thrones... convenç
Ja la tenim aquí... i si... està a l’alçada de les expectatives!! Després de visionar (i gaudir!!!) els tres primers capítols us la recomano completament. Això si, primer el llibre!!! però se que alguns sou mandrosos... així que per als que agafar un llibre us suposa tenir un pes mort a les mans... endavant gaudiu de la sèrie sense perdre temps (i en V.O. crec que falta moooolt per tenir-la en català). La sèrie fins al moment és molt fidel al llibre en tots els detalls, i que us he de dir dels actor: Sean Bean, Lena Headey, etc... de contrastada experiència i qualitat, igualment tota la jovenalla Stark es llueix.
L’ambientació de les ciutats tant Invernalia com Desembarcament del Rei són impressionant. Les úniques coses que no m’acaben de quadrar són el Dothraki que me’ls imaginava diferents i sobre tot la Caitlin Stark... la feia moooolt diferent, mes senyorívola i atractiva... Petits detalls que no desmereixen una GRAN sèrie!! Una vegada mes queda demostrat que l’HBO fa sèries d’una qualitat que ratlla l’excel•lència.
En aquesta foto podreu trobar un resum dels llinatges dels Regnes de Ponent per a que no us perdreu, és una mena de qui és qui:
Us deixo la intro de Game of Thrones, veureu com creixen les grans ciutats de Westeros/Ponent com si fossin peces mecàniques, una mena d’intro a l’estil steam punk!! ;-)
L’ambientació de les ciutats tant Invernalia com Desembarcament del Rei són impressionant. Les úniques coses que no m’acaben de quadrar són el Dothraki que me’ls imaginava diferents i sobre tot la Caitlin Stark... la feia moooolt diferent, mes senyorívola i atractiva... Petits detalls que no desmereixen una GRAN sèrie!! Una vegada mes queda demostrat que l’HBO fa sèries d’una qualitat que ratlla l’excel•lència.
En aquesta foto podreu trobar un resum dels llinatges dels Regnes de Ponent per a que no us perdreu, és una mena de qui és qui:
Us deixo la intro de Game of Thrones, veureu com creixen les grans ciutats de Westeros/Ponent com si fossin peces mecàniques, una mena d’intro a l’estil steam punk!! ;-)
27 d’abr. 2011
Britannia, l'epopeia d'una illa
De tota la meva col•lecció aquest és un dels meus jocs preferits, sense cap mena de dubte, i no solament és la meva opinió. Aquesta meravella de joc combina tot el que un historiador i amant dels jocs de taula pot desitjar... Britannia!!
Però anem per pams, Britannia, va se publicar el 1986 al Regne Unit per H.P. Gibsons i el 1987 als Estats Unist per Avalon Hill (el meu exemplar!!!). Posteriorment s’han fet reedicions, la mes recent al 2008 de molt bona qualitat.
El joc ens porta a traves de la història de Gran Bretanya des de la invasió romana fins a la invasió normanda, ni mes ni menys que 1000 anys de història comprimits en 4 hores de joc... això es Britannia, un joc on no ets espectador de la història sinó que l’escrius tu, en primera persona.
El jocs està pensat per a 4 persones ni mes ni menys, en teoria el joc permet 3 o 5 jugadors, però perd tota la gracia, ja que les fitxes són de 4 colors i fer participar mes o menys jugadors fa que es produeixi un aigua barreig de fitxes. Un cop disposats en la taula de joc cada jugador pren possessió de les fitxes d’un color, i cada color representa tot un seguit de tribus i pobles que van participar en la història de la Gran Bretanya.
En 4 hores aprendreu mes història que la majoria dels escolars britànics en tota la seva vida, coneixereu als Saxons, Brigants, Pictes, Caledonis, Belgae, Normands... etc... i com i quan va entra a l’illa Britànica.
Suposo que en aquestes alçades estareu frissant per saber quina és exactament la dinàmica del joc, doncs bé, tenim el mapa de Britannia dividit en regions o el que venen a ser les shire o comarques actuals (Essex, Norfolk, York, etc...) i en aquest mapa es despleguen el primers pobles que prendran part al joc.
L’objectiu del joc és acumular punts de victòria, això s’aconsegueix cada X torns ocupant regions concretes segons les tribus/nacions que es controlin, així doncs el joc es eminentment un joc de combat. Cada jugador té des del inici del joc una carta per cada nació que controla on s’indiquen els torns i les zones que s’han de controlar per aconseguir punts de victòria. Hi haurà de pobles que desapareixeran del taulell de joc mes o menys ràpid, però allò que importa és si en el temps que han estat sobre el taulell han aconseguit el màxim de punts de victòria possibles. Cada punt compta, cada fitxa que ocupi un lloc clau a l’hora de recomptar punts és un pas mes cap a la victòria final!
Si voleu aprendre i gaudir alhora Britannia és el vostre joc!!
Però anem per pams, Britannia, va se publicar el 1986 al Regne Unit per H.P. Gibsons i el 1987 als Estats Unist per Avalon Hill (el meu exemplar!!!). Posteriorment s’han fet reedicions, la mes recent al 2008 de molt bona qualitat.
El joc ens porta a traves de la història de Gran Bretanya des de la invasió romana fins a la invasió normanda, ni mes ni menys que 1000 anys de història comprimits en 4 hores de joc... això es Britannia, un joc on no ets espectador de la història sinó que l’escrius tu, en primera persona.
El jocs està pensat per a 4 persones ni mes ni menys, en teoria el joc permet 3 o 5 jugadors, però perd tota la gracia, ja que les fitxes són de 4 colors i fer participar mes o menys jugadors fa que es produeixi un aigua barreig de fitxes. Un cop disposats en la taula de joc cada jugador pren possessió de les fitxes d’un color, i cada color representa tot un seguit de tribus i pobles que van participar en la història de la Gran Bretanya.
En 4 hores aprendreu mes història que la majoria dels escolars britànics en tota la seva vida, coneixereu als Saxons, Brigants, Pictes, Caledonis, Belgae, Normands... etc... i com i quan va entra a l’illa Britànica.
Suposo que en aquestes alçades estareu frissant per saber quina és exactament la dinàmica del joc, doncs bé, tenim el mapa de Britannia dividit en regions o el que venen a ser les shire o comarques actuals (Essex, Norfolk, York, etc...) i en aquest mapa es despleguen el primers pobles que prendran part al joc.
L’objectiu del joc és acumular punts de victòria, això s’aconsegueix cada X torns ocupant regions concretes segons les tribus/nacions que es controlin, així doncs el joc es eminentment un joc de combat. Cada jugador té des del inici del joc una carta per cada nació que controla on s’indiquen els torns i les zones que s’han de controlar per aconseguir punts de victòria. Hi haurà de pobles que desapareixeran del taulell de joc mes o menys ràpid, però allò que importa és si en el temps que han estat sobre el taulell han aconseguit el màxim de punts de victòria possibles. Cada punt compta, cada fitxa que ocupi un lloc clau a l’hora de recomptar punts és un pas mes cap a la victòria final!
Si voleu aprendre i gaudir alhora Britannia és el vostre joc!!
21 d’abr. 2011
Misteri en el món dels comics
L’amic Jaume ens ha posat sobre la pista d’aquesta misteriosa aparició. Sembla ser que Scott Snyder autor de Detective Comics... ha descobert un misteri, un misteri misteriós que m’ha deixat be intrigat. Dos personatges, que en principi, van vestits i exerceixen de policies apareixen en tot un seguit de còmics tant de DC com de Marvel!!! Us ajunto les fotografies fetes pel mateix Scott Snyder.
La noticia que surt al Ifanboy.com amb el títol: "Scott Snyder Uncovers Bizarre Background Character Mystery", relata que Snyder va començat a twittejar avisant d’aquest dos personatges que apareixen a tot el material DC i Marvel dirigit al públic mes jove.
Els dos personatges en general actuen i vesteixen de policies però també se’ls pot veure a la redacció del Daily Planet, de guàrdies forestals, de segurates, esperant per embarcar a l’aeroport, en una festa de gala de Bruce Wayne...
El cas és que apareixen en quasi tots els còmics recents: Iron Man, Wonder Woman, Spiderman, Batman, Superman...
M’ha fet molta gracia alguns dels cometaris dels lector d’aquella web, un suggeria que podien ser els Observadors de Fringe... que bo!
Ja teniu feina, agafeu les últimes novetats editorials de les dues grans cases de còmics, Marvel i DC, i aneu cercant al dos tipus aquests i espereu pacientment que es resolgui el misteri, que està en mans dels departaments de màrketing de les dues cases! Visca el màrketing!
Al meu parer l’aparició d’aquests dos deu ser l’avantsala d’un gran event tipus la Civil War, Reino Oscuro, Crisis en mundos infinitos... esperem notices del senyor Scott Snyder i la seva investigació.
Us mantindré informats!!
La noticia que surt al Ifanboy.com amb el títol: "Scott Snyder Uncovers Bizarre Background Character Mystery", relata que Snyder va començat a twittejar avisant d’aquest dos personatges que apareixen a tot el material DC i Marvel dirigit al públic mes jove.
Els dos personatges en general actuen i vesteixen de policies però també se’ls pot veure a la redacció del Daily Planet, de guàrdies forestals, de segurates, esperant per embarcar a l’aeroport, en una festa de gala de Bruce Wayne...
El cas és que apareixen en quasi tots els còmics recents: Iron Man, Wonder Woman, Spiderman, Batman, Superman...
M’ha fet molta gracia alguns dels cometaris dels lector d’aquella web, un suggeria que podien ser els Observadors de Fringe... que bo!
Ja teniu feina, agafeu les últimes novetats editorials de les dues grans cases de còmics, Marvel i DC, i aneu cercant al dos tipus aquests i espereu pacientment que es resolgui el misteri, que està en mans dels departaments de màrketing de les dues cases! Visca el màrketing!
Al meu parer l’aparició d’aquests dos deu ser l’avantsala d’un gran event tipus la Civil War, Reino Oscuro, Crisis en mundos infinitos... esperem notices del senyor Scott Snyder i la seva investigació.
Us mantindré informats!!
17 d’abr. 2011
Budapest, any 1197...
Conservo com un preuat record aquelles primeres partides de Vampiro: La Mascarada. Va ser durant els darrers anys a la Universitat… Quants anys tindríem? 20? 21? Engeguem la màquina del temps…
En Ricard, un bon amic de la carrera, m'havia estat parlant d’un joc de rol al qual havia estat jugant els darrers mesos. Estava ambientat en un univers on els vampirs no eren només els protagonistes d'antics contes de terror. No, eren ben reals i es barrejaven entre els humans no només per alimentar-se’n de la seva preciada “vitae” sinó també per utilitzar-los en les eternes lluites de poder que jugaven els diferents clans vampírics… La cosa feia tan bona pinta que aviat vam ser cinc les persones (contant al director de joc) que ens trobàvem a casa d’en Ricard, en Leo i en Carles (també companys de classe) per probar el joc. Els altres dos érem en Marc (bon amic que ha escrit gran part de les entrades d’aquest blog) i jo mateix. Hi havia dues coses que m’encantaven del joc: el fet que interpretàvem un personatge a un nivell que no havíem fet fins aleshores i, en segon lloc, aquell ambient tan característic, que barrejava tan bé misteri, conspiració, terror… Recordo aquells dimarts a la nit com una de les millors etapes “roleres” que he viscut mai… I vosaltres preguntareu: "una de les millors? No voldràs dir la millor?" No. La millor la vaig viure un o dos anys després…
Sóc d’aquells que els encanta jugar però, fins i tot encara més, dirigir. Per això em vaig comprar Vampiro: La Mascarada. Amb en Marc i un parell d’amics més (el Joel i el Jaume) vam començar una primera partida (que va durar algunes sessions) i que ens va traslladar a la plujosa Nova Anglaterra. La cosa prometia però, com de vegades passa en aquest tipus de jocs, i imagino que contagiat de vells costums, un dels jugadors va “carregar-se” la partida en un incident en certa gasolinera… No sé si als comentaris algú en farà alguna menció però, per part meva, els meus llavis queden segellats (de moment). A més (no tota la culpa se li pot atribuïr a ell), en Marc havia de marxar aviat a Pisa i, així, aquella partida es va refredar…
Però, temps després em vaig comprar també un altre de joc: Vampiro: Edad Oscura es basava en el mateix univers però tenia com a principal diferència que es desenvolupava durant l'Edat Mitjana… En Marc havia vingut ja d’Itàlia i teníem ganes de tornar-hi. Tot i el desenllaç d’aquella altra partida, volíem explorar aquell nou món vampíric, submergint-nos en aquelles nits antigues... I així, els divendres a la nit durant uns quants mesos, quan la gent normal s’estava a casa mirant la tele havent sopat, o se n’anava de marxa, quatre ombres entraven en silenci a un vell esplai que, a aquelles hores, sempre estava buït. Ens assèiem a la sala principal, enceníem les espelmes, s'apagaven els llums i començava a sonar la música d’El Nom de la Rosa…
De sobte, com per efecte del poder d’una obscura alquímia, les parets d’aquella sala desapareixien i ja no ens trobàvem al mateix lloc: estàvem a Budapest, any 1197… Tres vampirs (un Capadoci amnèsic i reservat, un Brujah de principis i un manipulador Lasombra) s’embarcaven en una aventura plena d’amenaces, traïcions i girs del destí… La partida prenia com a base el mòdul Transilvània Nocturno (la majoria dels actors principals -i les seves motivacions i relacions-, a més de gran part de les localitzacions). La meva intenció va ser, sempre, incloure en aquella campanya, tant com fos possible, les històries que els jugadors havien escrit per als seus propis personatges. Així, lligant aquelles trames, les del llibre i les meves pròpies, la partida va resultar en un gran joc on poder, misteris i enganys es donaven cita convertint cada decisió, cada passa, en tot un desafiament i on, junts, n'escribíem cada nit un nou capítol.
No me n'oblidaré mai d'algunes escenes… La visita a mitjanit d’un cementiri per a buscar un cadàver que ells mateixos havíen descobert la nit anterior, les conspiracions insospitades dels Brujah de la zona, cert vincle de sang (i el seu trencament, molts anys després…) i una batalla sagnant amb un final realment inesperat…
Sempre recordaré aquella com la millor partida que he dirigit mai en qualsevol joc i, tot i que es va tallar de cop (com quan es cancel·la una sèrie que t’agrada tant), no perdo l’esperança que tornem a asseure novament al voltant d'una taula amb aquells jugadors (sense els quals aquella història no hagués estat mai igual), tanquem la llum, soni la música, i poguem dir allò de… “És de nit i despertes. Tens set. Paga el preu de la teva inmortalitat”. Tenim tota l’eternitat per a tornar-hi quan vulgueu, amics.
En Ricard, un bon amic de la carrera, m'havia estat parlant d’un joc de rol al qual havia estat jugant els darrers mesos. Estava ambientat en un univers on els vampirs no eren només els protagonistes d'antics contes de terror. No, eren ben reals i es barrejaven entre els humans no només per alimentar-se’n de la seva preciada “vitae” sinó també per utilitzar-los en les eternes lluites de poder que jugaven els diferents clans vampírics… La cosa feia tan bona pinta que aviat vam ser cinc les persones (contant al director de joc) que ens trobàvem a casa d’en Ricard, en Leo i en Carles (també companys de classe) per probar el joc. Els altres dos érem en Marc (bon amic que ha escrit gran part de les entrades d’aquest blog) i jo mateix. Hi havia dues coses que m’encantaven del joc: el fet que interpretàvem un personatge a un nivell que no havíem fet fins aleshores i, en segon lloc, aquell ambient tan característic, que barrejava tan bé misteri, conspiració, terror… Recordo aquells dimarts a la nit com una de les millors etapes “roleres” que he viscut mai… I vosaltres preguntareu: "una de les millors? No voldràs dir la millor?" No. La millor la vaig viure un o dos anys després…
Sóc d’aquells que els encanta jugar però, fins i tot encara més, dirigir. Per això em vaig comprar Vampiro: La Mascarada. Amb en Marc i un parell d’amics més (el Joel i el Jaume) vam començar una primera partida (que va durar algunes sessions) i que ens va traslladar a la plujosa Nova Anglaterra. La cosa prometia però, com de vegades passa en aquest tipus de jocs, i imagino que contagiat de vells costums, un dels jugadors va “carregar-se” la partida en un incident en certa gasolinera… No sé si als comentaris algú en farà alguna menció però, per part meva, els meus llavis queden segellats (de moment). A més (no tota la culpa se li pot atribuïr a ell), en Marc havia de marxar aviat a Pisa i, així, aquella partida es va refredar…
Però, temps després em vaig comprar també un altre de joc: Vampiro: Edad Oscura es basava en el mateix univers però tenia com a principal diferència que es desenvolupava durant l'Edat Mitjana… En Marc havia vingut ja d’Itàlia i teníem ganes de tornar-hi. Tot i el desenllaç d’aquella altra partida, volíem explorar aquell nou món vampíric, submergint-nos en aquelles nits antigues... I així, els divendres a la nit durant uns quants mesos, quan la gent normal s’estava a casa mirant la tele havent sopat, o se n’anava de marxa, quatre ombres entraven en silenci a un vell esplai que, a aquelles hores, sempre estava buït. Ens assèiem a la sala principal, enceníem les espelmes, s'apagaven els llums i començava a sonar la música d’El Nom de la Rosa…
De sobte, com per efecte del poder d’una obscura alquímia, les parets d’aquella sala desapareixien i ja no ens trobàvem al mateix lloc: estàvem a Budapest, any 1197… Tres vampirs (un Capadoci amnèsic i reservat, un Brujah de principis i un manipulador Lasombra) s’embarcaven en una aventura plena d’amenaces, traïcions i girs del destí… La partida prenia com a base el mòdul Transilvània Nocturno (la majoria dels actors principals -i les seves motivacions i relacions-, a més de gran part de les localitzacions). La meva intenció va ser, sempre, incloure en aquella campanya, tant com fos possible, les històries que els jugadors havien escrit per als seus propis personatges. Així, lligant aquelles trames, les del llibre i les meves pròpies, la partida va resultar en un gran joc on poder, misteris i enganys es donaven cita convertint cada decisió, cada passa, en tot un desafiament i on, junts, n'escribíem cada nit un nou capítol.
No me n'oblidaré mai d'algunes escenes… La visita a mitjanit d’un cementiri per a buscar un cadàver que ells mateixos havíen descobert la nit anterior, les conspiracions insospitades dels Brujah de la zona, cert vincle de sang (i el seu trencament, molts anys després…) i una batalla sagnant amb un final realment inesperat…
Sempre recordaré aquella com la millor partida que he dirigit mai en qualsevol joc i, tot i que es va tallar de cop (com quan es cancel·la una sèrie que t’agrada tant), no perdo l’esperança que tornem a asseure novament al voltant d'una taula amb aquells jugadors (sense els quals aquella història no hagués estat mai igual), tanquem la llum, soni la música, i poguem dir allò de… “És de nit i despertes. Tens set. Paga el preu de la teva inmortalitat”. Tenim tota l’eternitat per a tornar-hi quan vulgueu, amics.
15 d’abr. 2011
Cubeecraft II
Vist l'èxit de l'anterior entrada al blog sobre el Cubeecraft, i que estic patint un petit atac d'insomni, en faig una de nova per afegir alguns dissenys que m'han semblat força curiosos. Hi ha una barreja de tot, herois de còmic, de Star Wars, del Dr. Who...
Primer de tot un pilot de l'Aliança Rebel que tantes simpaties van despertar ja des que tenim us de raó, aquest només és un dels molts dissenys que es poden trobar sobre la saga galàctica i es que el món Cubeecraft és tan ampli com personatges té Star Wars... Yoda, Kenobi, Anakin, etc...
I el seu némesis, un Stormtrooper, guardia d'assalt:
Una curiositat una mica freak, si, mes freak que de costum! L'Ipad en Cubeecraft... pels que sempre l'han volgut i no se l'han pogut permetre, ara en poden fer un tast:
Pels amants del Dr. Who, jo en sóc un d'ells!!! ja caurà una entrada ben aviat, deixo aquesta peça de col·leccionista... la Tardis, la nau temporal del Doctor:
Per als mes menuts un petit recopilatori: Hello Kitty i Wall-E
Per als que us esteu preparant per aquest cap de setmana de Saló del Cómic uns quants personatges de Marvel en Cubeecraft són ideals, no? Wolverine, aka Lobezno, aka "Llobató"?? l'hem de normalitzar!! I el trïdor de l'Ironman... sense comentaris:
I l'última raresa... Iñigo Montoya del fim The princess bride/La princesa promesa/La princesa prometida, que amb unes breus frases es va convertir en un dels personatges mes notables de la història del cinema: “Hola, me llamo Iñigo Montoya, tu mataste a mi padre. Prepárate a morir”
De regal l'escena mítica de Iñigo Montoya, això si en italià la versió catalana no existeix al Youtube i en castellà no està disponible el link per postejar. Així que en italià que manté la mateixa força!
Primer de tot un pilot de l'Aliança Rebel que tantes simpaties van despertar ja des que tenim us de raó, aquest només és un dels molts dissenys que es poden trobar sobre la saga galàctica i es que el món Cubeecraft és tan ampli com personatges té Star Wars... Yoda, Kenobi, Anakin, etc...
I el seu némesis, un Stormtrooper, guardia d'assalt:
Una curiositat una mica freak, si, mes freak que de costum! L'Ipad en Cubeecraft... pels que sempre l'han volgut i no se l'han pogut permetre, ara en poden fer un tast:
Pels amants del Dr. Who, jo en sóc un d'ells!!! ja caurà una entrada ben aviat, deixo aquesta peça de col·leccionista... la Tardis, la nau temporal del Doctor:
Per als mes menuts un petit recopilatori: Hello Kitty i Wall-E
Per als que us esteu preparant per aquest cap de setmana de Saló del Cómic uns quants personatges de Marvel en Cubeecraft són ideals, no? Wolverine, aka Lobezno, aka "Llobató"?? l'hem de normalitzar!! I el trïdor de l'Ironman... sense comentaris:
I l'última raresa... Iñigo Montoya del fim The princess bride/La princesa promesa/La princesa prometida, que amb unes breus frases es va convertir en un dels personatges mes notables de la història del cinema: “Hola, me llamo Iñigo Montoya, tu mataste a mi padre. Prepárate a morir”
De regal l'escena mítica de Iñigo Montoya, això si en italià la versió catalana no existeix al Youtube i en castellà no està disponible el link per postejar. Així que en italià que manté la mateixa força!
12 d’abr. 2011
Zom-bot de Travis Pitts
Un company m’ha passat aquest matí uns links genials d’un artista freelance, dissenyador i il•lustrador, de Carolina del Nord, als Estats Units. Travis Pitts treballa diversos estils, però predominantment el seu art té look retro amb especial predilecció per la ciència ficció antiga (40’s-50’s), zombies, monstres gegants i pin-ups.
Els que mes m’ha fascinat han estat tres cartells advertint sobre l’amenaça zombie i com combatre-la amb un divertit toc dels anys 50 als Estats Units.
El primer cartell es de Zom-bot, un sólid robot de protecció, que es pot programar per patrullar, té veus enregistrades per advertir dels perills o atraure els zombies a mode d’esquer i es capaç d’eliminar zombies!! No hi ha dubte, una gran inversió Zom-bot!!
El segon cartell emula perfectament la propaganda generada en els anys de les guerres dels 30’s i 40’s. Homes destres fortifiqueu i defenseu les vostres ciutats contra l’amenaça no-morta. Perill zombie!!
El tercer cartell és mes familiar, Parat i pensa!! L’utilització mes eficient d’una taula de menjador en la lluita conta l’amenaça zombie. Quatre armes i una barricada!
La veritat es que en part em recorden als T.B.O. d’abans, als invents del professor Franz de Copenhague.
Us deixo els links, així podreu donar un cop d’ull al seu blog i l'obra de cartells:
http://www.zom-bot.com
Els que mes m’ha fascinat han estat tres cartells advertint sobre l’amenaça zombie i com combatre-la amb un divertit toc dels anys 50 als Estats Units.
El primer cartell es de Zom-bot, un sólid robot de protecció, que es pot programar per patrullar, té veus enregistrades per advertir dels perills o atraure els zombies a mode d’esquer i es capaç d’eliminar zombies!! No hi ha dubte, una gran inversió Zom-bot!!
El segon cartell emula perfectament la propaganda generada en els anys de les guerres dels 30’s i 40’s. Homes destres fortifiqueu i defenseu les vostres ciutats contra l’amenaça no-morta. Perill zombie!!
El tercer cartell és mes familiar, Parat i pensa!! L’utilització mes eficient d’una taula de menjador en la lluita conta l’amenaça zombie. Quatre armes i una barricada!
La veritat es que en part em recorden als T.B.O. d’abans, als invents del professor Franz de Copenhague.
Us deixo els links, així podreu donar un cop d’ull al seu blog i l'obra de cartells:
http://www.zom-bot.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
